Els alumnes de 2n ESO A i B vàrem anar els passats dies 15, 16 i 17 de febrer al Camp d’Aprenentatge del Ripollès a realitzar el treball de Síntesi d’aquest curs. L’alberg on vam fer estada, el Pere Figuera, està situat a Planoles a vint minuts en tren de Ripoll.
El primer dia, un cop vàrem arribar, ens vam instal·lar a les habitacions i després, aprofitant el sol que feia, vam dinar a la zona exterior de l’alberg. Havent dinat, ens esperava l’autocar que ens havia d’apropar a Dòrria, un magnífic poble romànic protegit per la seva importància i bellesa. Allí vam poder gaudir de les pintures de l'església de Sant Salvador de Dòrria, vam poder imaginar-nos com era la vida en aquell llogarret tan especial i vam saber quina és la fauna típica de l'entorn.
Un cop de tornada a l'alberg, vàrem agafar forces berenant i després ens esperava en Víctor, el monitor de les activitats de lleure, per anar cap al centre de Planoles a practicar el tir amb arc i l'escalada. Després un bon sopar, una estona de dutxes i xerrameques i a dormir.

El segon dia, ben d'hora i després d'un bon esmorzar, ens esperava el trajecte en tren fins a Ripoll, allí ens esperaven els monitors del CdA. Ens vàrem dividir en tres grup grans i realitzàrem les diferents activitats programades. Mentre un grup visitava l'interior de l'església amb el Cesc, l’altre gaudia del claustre i de la magnífica portalada romànica exterior i el tercer visitava l’Scriptorium on els monjos benedictins feien d’escrivans al dictat del monjo superior.
A la tarda, i després d’haver gaudit d’una estona d’esbarjo, vam agafar el tren de tornada a Planoles; arribada a l’alberg i a sopar. Un cop ben vàrem acabar, temps d’higiene personal, una mica de lleure i dormir.

El tercer i últim dia, després d’agafar forces esmorzant, tocava fer un magnífic itinerari de natura i orientació per Les Casetes. Dit i fet vàrem estar caminant unes dues hores, sense pressa, però sense pausa. Vam saber el perquè del nom de les Casetes, vam conèixer la flora de l’entorn i també com era la vida en aquell entranyable paratge. D’això se’n van encarregar la Maria i la Sisca, dues entranyables germanes que, juntament amb altres vuit persones, hi viuen tot l’any.
Ja de tornada a l’alberg tocava revisar totes les activitats i cap a dinar. Uns àpats, tots, boníssims ja que el cuiner era excepcional. Havent dinat , i després de pair bé amb una estona de lleure, ens vam acomiadar dels nostres monitors, agraint-los tota la seva dedicació. Després tocava agafar maletes i cap a l’autocar que ens duria de tornada a la nostra “Terra Ferma”, Lleida.