Crítica de Doña Rosita la soltera o el lenguaje de la flores

Doña Rosita la Soltera o el Lenguaje de las flores va ser una obra que ens va impactar, tot i que les expectatives del públic adolescent no eren altes. Poder gaudir d’una obra de tal prestigi va ser tot un privilegi, ja que la interpretació dels actors, molt reconeguts en l’escenari del teatre català, va ser molt professional i satisfactòria. Potser aquesta mateixa obra amb el mateix contingut i diferents actors no haguessin transmès tantes emocions als espectadors del segle XXI lluny del segle XIX en el que es situava l’obra. La part que més ens va agradar va ser l'últim acte perquè ens vam arribar a posar en la pell de la protagonista. Tots els sentiments que tenia des de tristesa, dolor, impotència , angoixa... Ens van arribar com si nosaltres estiguéssim en aquella mateixa situació, tot semblava tant real. Hi ha coses que tot i el pas del temps no canvien. Per això volem invitar, tant a tots aquells que pensen que el teatre està passat de moda com als que no, a veure Doña Rosita la Soltera ja que és una experiència única i amb la que moltes dones es poden sentir identificades. Així també volem donar la nostra felicitació a tot l’equip que ha fet possible aquesta obra ja que sense ells res hauria estat el mateix.
Mariona Giné, Laia Llobera, Anna Verdugo, Sílvia Fandos i Laura Flores.